Casa rústica de pedra amb encant

Aquest projecte de rehabilitació s’ocupa d’una antiga masia catalana que ha estat totalment reformada i restaurada per a ús habitual com a residència. Data del 1856 i al principi la construcció original formava part de les dependències d’un paller. Actualment, després de la reforma, se li ha donat un aire rústic, amb un encant natural empordanès que enllaça directament amb la zona on s’ubica.

La casa està situada a un poble de la Conca de Barberà, a prop de Santa Coloma de Queralt, terra de cereals i vi, amb un bonic entorn natural, unes vistes espectaculars i un castell d’origen medieval.

Els seus carrers estrets i les cases superposades ens recorden altres èpoques. L’amabilitat i l’hospitalitat dels seus veïns fan del poble un lloc únic on estrènyer amistats. En aquesta casa de poble la planta baixa estava destinada a quadres per a animals i diferents eines i utensilis agrícoles, a la planta intermèdia existia la cuina, un menjador i diversos dormitoris i la planta superior era utilitzada com a graner i paller.

La reforma, per part de l’arquitecte tècnic Marc Vidal planteja la planta baixa respectant l’antiga distribució, les mateixes parets de pedres gruixudes fan de separació entre les estances. Trobem la quadra, amb el seu pessebre original, l’escala de pedra, una comuna i l’entrada a la casa.

A la planta intermèdia, s’han mantingut les dependències existents, s’hi ha incorporat un bany a un antic rebost ia l’espai de la vella cuina s’ha projectat l’escala que comunica amb la planta superior. També hi ha quatre dormitoris i un bany. Una porta de la casa es va restaurar i va ser aprofitada com a capçal en una habitació. Els dormitoris tenen llits, armaris, calaixeres i altres elements, alguns dels quals tenen més de cent anys d’antiguitat. Alguns mobles són d’herència familiar, com ara el llit de ferro i altres comprats a un antiquari amic de la família. En un racó, un forat foradat a la paret, on s’incrusta una pedra plana que servia per seure al costat del foc, ens recorda la calor de la llar de l’antiga xemeneia. En una altra habitació es conserva la gran pica de pedra on rentaven els estris de la cuina i el desguàs de pedra de la qual encara es pot apreciar des del carrer.

El graner i el paller s’han convertit en una planta diàfana amb accés a un altre carrer on hi trobem un bany, la cuina, el menjador i la sala d’estar acompanyada d’una xemeneia que fa calor durant els freds dies d’hivern.

A més, es conserven els elements típics d’una casa de poble del segle XVIII aconseguint una combinació excel·lent entre la tradició i la història de la casa amb les comoditats pròpies de la modernitat d’avui dia. S’han buscat respectar al màxim les estructures originals i els materials propis de la zona. Els murs interiors i exteriors de pedra han estat restaurats gairebé íntegrament.

També cal destacar la bellesa de les bigues de fusta de roure al costat dels gruixuts murs de pedra natural i les parets de lloses de pedra en vertical de grans dimensions. Els paviments de la planta baixa, parets dels banys i cuina, s’han realitzat en microciment i l’antic estable, comuna i altres dependències s’han restaurat l’empedrat del terra. A les altres estances s’ha col·locat un càlid parquet de fusta de roure.

La resta de paraments verticals, l’enguixat entre bigues de fusta i la coberta s’han pintat a mà amb brotxa grossa i pintura a la calç de color blanc vell, donant lluminositat a les estances.